Ens vam reunir amb la comissió de medi ambient del Parlament

Honorables diputades i diputats:

Sóc portaveu dels veïns de Can Mata, on convivim amb l’abocador més gran de Catalunya. La nostra realitat és despertar-nos amb nàusees en plena nit. Aquesta pudor té solució: denunciem que ni tan sols es compleix el més bàsic de la seva autorització ambiental: cobrir els residus amb terra cada nit.

Vivim amb finestres tancades en ple estiu. Cancelem sopars als patis. Els nostres fills pregunten: “Per què fa tanta pudor?” La resposta que rebem sempre és la mateixa: “És normal en un abocador.” Però no és normal, no és normal incomplir sistemàticament allò pactat.

Can Mata és l’abocador dels altres. Mentre Catalunya hauria d’avançar cap a models sostenibles, aquí s’aplica el mateix model que aplicaven els romans, el puticulim: treure les escombraries de la ciutat i enterrar-les lluny de la vista dels ciutadans. Però nosaltres també som ciutadans, ciutadans asfixiats, mentre Barcelona respira tranquil·la.

Prezero (grup Lidl) gestiona l’abocador. Els mateixos que omplen els supermercats de plàstic gestionen els residus que generen. És un negoci rodó: venen envasos i després cobren per enterrar-los davant nostre.

Aquestes són tres proves de la seva mala fe:

• Fan servir zones no autoritzades i després demanen perdó administratiu. Tres vegades, que sapiguem, han utilitzat aquesta tècnica per ampliar les instal·lacions de manera encoberta amb la complicitat de l’administració.
• Mantenen constantment una superfície d’explotació de fins al doble de l’autoritzada. Una altra vegada amb l’Agència de Residus blanquejant l’empresa privada, arribant a dir que una foto de l’Institut Cartogràfic de Catalunya no mesura 8.000 m², quan els autoritzats són 4.000, i que això no demostra cap incompliment.
• Mai cobreixen els residus amb terra en acabar la jornada, malgrat ser un requisit clau de la seva autorització ambiental. I tot i així, l’agència es nega a enviar inspectors al·legant que no poden enviar-los fora de l’horari d’oficina.

Hi ha una anècdota que ho resumeix tot: a l’octubre de 2023 van aturar tota activitat durant dos dies. El motiu? El casament d’un hereu de la família propietària dels terrenys, una família de banquers i de “sang noble”, per cert. Aquells dies sí que van cobrir els residus amb terra. Feia olor de camp, no de podrit. Els camins que envolten l’abocador estaven adornats amb flors. Preciós. Això demostra que poden complir… quan el que està en joc és el seu propi interès o el de certes classes socials, però no quan el que està en joc és la salut i el benestar del poble.

Les solucions són de pur sentit comú:

✅ Cobrir amb terra TOTS els residus abans de les 20:00 h.
✅ Inspeccions sorpresa per empreses competents. Hem arribat a detectar informes d’inspeccions en què ni tan sols s’havien molestat a canviar la data. No són inspeccions fiables.
✅ Exigir responsabilitats per cada incompliment, no mirar més cap a una altra banda.

Però hi ha més: les bones pràctiques internacionals són clares: els residus s’han de tractar a prop d’on es generen. Tenir un macroabocador a 50 km de Barcelona és un error estratègic. Concentrar aquí els residus de mitja Catalunya no és sostenible ni just.

Senyores i senyors diputats:
No parlem de lleis complexes. Parlem del que està signat en la seva autorització ambiental. De no permetre que una empresa tracti el seu permís operatiu com una llista de suggeriments opcionals.

Els nostres avis mereixen postes de sol als seus jardins. Els nostres joves mereixen créixer sense associar el seu poble a la pudor de podridura. Fins quan permetrem que el benefici privat es mesuri en tones de brossa i el nostre benestar en pastilles per dormir?

Gràcies. Can Mata no és un abocador, és el nostre territori.