L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola s’ha posat la capa de guardià del paisatge. Amb una solemnitat administrativa admirable, ha presentat al·legacions contra les pantalles acústiques de l’A-2, argumentant un “fort impacte paisatgístic” i una vulneració del “benestar ambiental”. Segons el consistori, unes pantalles que trencarien la relació visual amb Montserrat i fragmentarien el territori. Sembla un acudit de mal gust si mirem cap a l’altra banda del municipi.
És d’una hipocresia insultant que el mateix govern municipal que s’esquinça les vestidures per unes pantalles a l’autovia, sigui el mateix que celebra i permet l’ampliació de l’abocador de Can Mata, el més gran de tot Catalunya. Es veu que les pantalles acústiques “ataquen la identitat del territori”, però una muntanya de residus que creix fins al cel i que és visible a quilòmetres de distància és, suposem, “integració paisatgística” de primer ordre.
El preu del silenci (i de la pudor)
La clau de tanta sensibilitat ambiental selectiva no és ecològica, sinó econòmica. Les pantalles de l’A-2 són una molèstia que no deixa ni un euro a les arques municipals; en canvi, l’abocador és la gallina dels ous d’or. Amb uns ingressos extraordinaris que superen els 2 milions d’euros anuals provinents dels residus de mig país, l’Ajuntament sembla haver comprat un perfum molt car que els impedeix olorar el que és obvi.
Empatia per a uns, silenci per als veïns
L’Ajuntament denuncia amb indignació la “manca de coordinació institucional” i que no se’ls ha notificat adequadament el projecte del Ministeri. Reclamen respecte com a municipi afectat. Però, on queda aquest respecte quan parlem dels nostres veïns de Piera, Masquefa i Esparreguera?
Mentre l’ajuntament del Hostalets cobra el xec, tots veïns es mengen l’impacte odorífer i visual d’una instal·lació que no entén de fronteres administratives. L’Ajuntament dels Hostalets demana empatia al Ministeri de Transports, però practica el despotisme veïnal amb els pobles del costat, ignorant les molèsties que Can Mata genera dins i fora del seu propi terme.
Diu el consistori que les pantalles de l’A-2 afectarien la “qualitat de vida del veïnat” i el “valor patrimonial dels habitatges”. Es pot tenir més cara dura? Algú ha preguntat als veïns com afecta l’abocador al valor de casa seva o a la seva capacitat de respirar aire pur?
No ens enganyem: no estan defensant el paisatge ni el benestar de la ciutadania. Estan defensant un model d’urbanisme a la carta on el medi ambient només importa quan no porta un xec de set xifres al darrere. Si les pantalles acústiques paguessin cànons milionaris, segurament l’Ajuntament ja ens estaria venent que són “escultures d’art modern” totalment integrades a l’entorn de Montserrat, com l’ecoparc 4 amb la seva façana que és tota una «simfonia» de colors on les franges cromàtiques representen notes musicals que reprodueixen la partitura del Virolai.
Prou d’hipocresia! Si volem parlar de benestar ambiental, comencem per mirar la muntanya de brossa que tenim a casa abans de queixar-nos d’un mur a l’autovia.