El passat 20 d’octubre es va inaugurar oficialment la planta de biogàs de Can Mata. Els pares de la criatura — Prezero, Waga Energy i Nedgia — estaven exultants. El dipòsit es va vestir de gala, van cobrir la poca fotogènica façana d’explotació i van convocar els mitjans de comunicació. Fruit d’aquesta campanya mediàtica hem vist una allau de titulars aquests darrers dies on alabaven les virtuts de la nova instal·lació. Les seccions dedicades a ecologia dels diaris s’han omplert d’adjectius com “verd”, “renovable” o “neta”, i parlen de grans xifres molt a prop de frases en les quals esmenten les paraules “solució” i “futur”.
Però, ¿És realment una energia renovable? ¿De debò han trobat la solució al problema de l’energia? No ho creiem.
¿Què és una energia renovable?
D’acord amb les Nacions Unides, una energia renovable és aquella que deriva de fonts naturals que es reprodueixen a un ritme més elevat del que es consumeix. Per tant, són clars exemples l’energia solar, fotovoltaica o de concentració, l’energia eòlica, la mareomotriu, la undimotriu, la geotèrmica o la hidroelèctrica.
No obstant això, segons la seva definició, els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), d’altra banda, són recursos no renovables, ja que triguen centenars de milions d’anys a formar-se i, per tant, malgrat tenir un origen natural, no es reprodueixen a un ritme més elevat del que es consumeixen.
D’altra banda, tampoc podem classificar com a energies renovables les obtingudes a partir de la valorització energètica dels residus sòlids urbans (RSU), o l’obtenció de metà a partir del biogàs, ja que ambdues tenen el seu origen en processos antropogènics derivats de l’activitat humana i no es reprodueixen a un ritme major que el seu consum. No obstant això, l’ús d’aquestes energies respon a la necessitat de minimitzar els impactes que les activitats que les produeixen generen.
D’una banda, la valorització energètica dels RSU procura la conversió dels residus que no poden ser reciclats en energia, ja sigui en forma d’electricitat, vapor o aigua calenta. D’altra banda, la metanització del biogàs obtingut als dipòsits controlats de RSU respon a la necessitat de reduir les emissions diferides d’aquest gas a l’atmosfera, ja que el metà té una capacitat 8 vegades superior a la del diòxid de carboni com a gas d’efecte hivernacle. Per això, la seva extracció, a més de minimitzar el seu impacte en l’efecte d’escalfament global, permet valoritzar-lo energèticament en usos alternatius a la seva oxidació per piròlisi directament al focus d’emissió.
¿Què és una energia neta?
El Consell de la Unió Europea en el transcurs de l’any 2022 va definir el catàleg d’energies considerades com netes, les quals es caracteritzen per tenir un menor impacte sobre l’escalfament global respecte als combustibles fòssils tradicionals (carbó i petroli) en emissions de diòxid de carboni.
Aquestes energies inclouen totes les renovables i, a més, el gas natural, fruit de les pressions exercides pel Govern alemany, principal consumidor de gas natural rus a través dels seus gasoductes, i de l’energia nuclear, fruit de la pressió exercida pel govern francès. No obstant això, no hem d’oblidar que el gas natural és un combustible fòssil i que l’energia nuclear, malgrat no generar emissions directes de diòxid de carboni, genera un cúmul de residus radioactius de difícil i costosa gestió a molt llarg termini.
En aquesta definició podrien incloure’s la valorització dels RSU com el biogàs, ja que ambdues tecnologies generen electricitat mitjançant subproductes de l’activitat humana produint emissions de carboni inferiors a les dels combustibles fòssils. En general, aquesta classificació seria molt més adequada que la seva declaració com a energies renovables.
Quin és el paradigma actual de generació?
Actualment, l “mix” de fonts d’energia espanyola, incloent aquelles energies catalogades com a renovables, entre les quals figuren erròniament, segons la seva definició, la valorització energètica dels RSU i la metanització del biogàs, entre d’altres, denota que aquestes tenen un pes relatiu ínfim en quant a producció.
| Tecnología | GWh | % |
| Energía Eólica terrestre | 62.050,00 | 49,3% |
| Hidroeléctrica | 29.626,00 | 23,6% |
| Solar fotovoltaica | 21.922,00 | 17,4% |
| Solar térmica | 5.176,00 | 4,1% |
| Biocombustibles sólidos | 5.095,00 | 4,1% |
| Biogás | 979,00 | 0,8% |
| Valorización energética RSU | 854,55 | 0,7% |
| Energía mareomotriz | 19,00 | 0,0% |
| Biocombustibles líquidos | 14,00 | 0,0% |
| Energía Eólica marina | 11,00 | 0,0% |
Segons les darreres dades de l’agència internacional de les energies renovables (IRENA), el 2021 a Espanya la generació d’energia mitjançant la valorització energètica dels RSU o la producció de biogàs va representar a penes un 1,5% del total de l’energia de fonts suposadament renovables.
Com a plataforma que lluita pel tancament de dipòsits i defensa polítiques de residus zero, estem totalment en desacord amb els excessius elogis que s’han fet a la planta de biogàs de Can Mata. Si bé és cert que la producció de biogàs a partir de residus de dipòsits pot reduir les emissions de metà, no ha d’etiquetar-se erròniament com una font d’energia renovable. El fet és que aquests processos són resultat de l’activitat humana i no es reprodueixen a un ritme més alt que el consum.
A més, l’ús de biogàs és simplement una forma de minimitzar els impactes negatius de les pràctiques de gestió de residus. En lloc d’això, hauríem de centrar-nos en reduir la nostra generació general de residus mitjançant polítiques que promoguin la reutilització, la reparació i el reciclatge. En última instància, això portaria a que hi hagi menys residus als dipòsits i menys oportunitats per a la producció de biogàs.
El “mix” actual de fonts d’energia a Espanya posa de manifest la necessitat d’un canvi cap a opcions veritablement renovables. La promoció de tecnologies de conversió de residus en energia com energies renovables només serveix per maquillar de verd a les indústries que afirmen ser ecològiques mentre continuen expandint les seves operacions.
Com a societat, hem de prioritzar la salut i el benestar a llarg termini del nostre planeta per sobre dels beneficis econòmics miops. És hora de reconèixer que la veritable sostenibilitat requereix una aproximació holística que consideri la gestió de residus com a part integral de la transició energètica. Només així podrem esperar aconseguir un progrés significatiu cap a un futur més sostenible.